Mode història
Autoretrat amb la Mort tocant el violí
La mort s'inclina sobre l'espatlla de Böcklin i toca el violí mentre l'artista escolta amb la paleta i el pinzell a la mà.
- Böcklin s’atura amb paleta i pinzell mentre la Mort toca darrere seu.
- El pintor mira de costat, atent i a l’escolta.
- El crani de la Mort apareix molt a prop darrere del cap del pintor.
- El violí té una sola corda: la més greu, afinada en sol.
- Uns dits ossuts apareixen al costat de l’espatlla fosca del pintor.
- La paleta i el pinzell continuen a les seves mans durant la pausa.
Què mostra Autoretrat amb la Mort tocant el violí?
Böcklin s’atura amb un pinzell en una mà i una paleta a l’altra. Els ulls es giren de costat mentre un esquelet s’inclina molt a prop darrere seu, tocant el violí. Les eines l’identifiquen com a pintor; la segona figura introdueix la mortalitat en l’autoretrat.
Pintada el 1872, l’obra situa les dues figures davant un fons fosc i gairebé buit. Hi ha poca distància entre el rostre viu i el crani. La pell càlida, l’os pàl·lid i la roba fosca fan especialment clares les diferències entre les superfícies.
Per què la Mort toca el violí?
L’expressió de l’artista és atenta, més que no pas obertament aterrida. El pinzell suspès i la mirada lateral suggereixen una interrupció, un moment d’escolta. La imatge no diu exactament què pensa, però converteix la seva atenció en part del tema.
La Mort és tan a prop que el crani sembla gairebé tocar el cap del pintor. El violí porta el so imaginat a aquest espai estret. Una acció musical familiar fa que la personificació de la mort sembli present en lloc de remota.
El museu identifica l’única corda del violí com la més greu, afinada en sol. Aquest detall dona un registre concret a la música imaginada. També converteix el retrat en una imatge de l’escolta: el rostre d’un pintor respon a allò que una tela silenciosa no pot fer audible.
Què significa l’esquelet?
L’escena recull la tradició del memento mori, en què un crani o un esquelet recorda la mort als vius. Böcklin combina aquest signe familiar amb les eines del seu ofici. El treball artístic i la consciència de la mortalitat ocupen el mateix petit espai.
L’Alte Nationalgalerie de Berlín, que va comprar el quadre el 1898, explica que Böcklin el va pintar a Munic. Coneixia les imatges de la dansa de la mort de Hans Holbein el Jove i les restes de la famosa dansa de la mort de Basilea, la seva ciutat natal, de manera que la tradició del memento mori li era familiar. (Staatliche Museen zu Berlin, Alte Nationalgalerie)
Però el museu remarca que el pintor no s’espanta: escolta, i la Mort no li pren el pinzell de la mà. Llegeix la pausa com un moment d’inspiració, un gir nou del vell memento mori, i cita una crítica de 1898 a la revista Pan que hi sentia no un memento mori sinó un «memento vivere», una crida a viure. (Staatliche Museen zu Berlin, Alte Nationalgalerie)
Com va compondre Böcklin l’autoretrat?
La foscor fa destacar el pinzell, la paleta, el rostre i el violí. Uns dits ossuts apareixen al costat de l’espatlla de l’artista, prop de l’instrument. Sense un escenari ampli que desviï la mirada, l’atenció passa del pintor a la figura del darrere.
L’autoretrat queda suspès en una pausa. Böcklin sosté els mitjans per continuar treballant, però en aquest moment escolta. El quadre deixa la creació artística i la consciència de la mort l’una al costat de l’altra, sense convertir aquesta relació en una simple instrucció.
Veu-la en persona
Alte Nationalgalerie · Berlin
Consulta les obres exposades, les dates especials i les condicions d’accés.
Informació oficial per a visitants ↗Fonts i lectures complementàries
- Autoretrat amb la Mort tocant el violí — Staatliche Museen zu Berlin, Alte Nationalgalerie
- Biografia de l’artista: Arnold Böcklin (Viquipèdia, en anglès)
- Autoretrat amb la Mort tocant el violí (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents