Mode història
El ciclop
Un gegant observa una nimfa adormida més enllà d’una carena florida. Redon transforma la diferència d’escala i l’amor no correspost en una trobada onírica.
- Un gegant treu el cap per sobre d'una muntanya. Està enamorat.
- Un ull enorme. Per a Redon, l'ull sovint volia dir l'ànima.
- És Galatea, una nimfa marina, adormida. Estima un altre.
- Colors dolços pertot. El museu diu que el fan més amenaçador.
- Ell és enorme. Ella, diminuta. Tota una muntanya entre tots dos.
- En el relat d'Ovidi, aixafa l'amant d'ella sota una roca. Redon només en pinta la mirada.
El ciclop és un quadre d’Odilon Redon de cap a 1914 en què el gegant d’un sol ull Polifem observa des de darrere d’una muntanya la nimfa marina Galatea adormida; pertany al Museu Kröller-Müller d’Otterlo, als Països Baixos.
Què mostra El ciclop de Redon?
Un ull gegant apareix damunt la carena, mentre una petita figura dorm entre les flors de sota. Redon situa el ciclop Polifem i la nimfa marina Galatea en un paisatge que sembla pertànyer a un somni. La seva diferència d’escala és inquietant des del primer moment.
L’ull atreu l’atenció abans que el cos parcialment amagat del gegant. El centre fosc destaca contra el rostre de tons càlids i el cel pàl·lid. El cap arrodonit pot semblar amable, però la mirada fixa també pot resultar intrusiva. La imatge admet totes dues reaccions.
Per què l’ull del ciclop és tan gran?
Galatea dorm, inconscient de qui l’observa des de dalt. El cos pàl·lid queda envoltat de taques denses de color. El contrast entre el seu repòs i la vigilància del gegant crea tensió sense cap confrontació visible.
El color explica bona part de la història. Flors, verds, grocs i formes boiroses es fonen en un terreny imaginat. En comptes de descriure un lloc recognoscible, el paisatge deixa que el color i la textura transmetin l’atmosfera de la trobada.
El Museu Kröller-Müller considera l’ull, d’una mida antinatural, la part més cridanera del quadre, i explica que en l’obra de Redon l’ull és sovint un símbol de l’ànima humana i del món interior, misteriós i desconegut. Així doncs, potser l’ull fa dues feines alhora: espiar Galatea i obrir una finestra al món interior del mateix gegant. El museu afegeix que els colors, insòlitament vius, intensifiquen l’amenaça del gegant, o més ben dit, de l’ull. La dolçor de les flors no anul·la el perill. L’esmola. (Museu Kröller-Müller)
Com va compondre Redon El ciclop?
La diferència d’escala manté separades les dues figures. Polifem s’alça darrere la carena; Galatea ocupa un petit espai protegit a sota. La muntanya amaga el gegant i alhora interposa una barrera entre ell i la figura adormida.
En el mite, l’amor de Polifem per Galatea no és correspost: ella estima Acis. Redon deixa aquesta història més àmplia fora del marc. Se centra en l’acte d’observar i transforma un episodi mitològic en una trobada de desenllaç invisible.
Què passa després en el mite?
Com a simbolista, Redon feia servir la fantasia i la suggestió per explorar l’experiència interior. Aquí, l’ull desmesurat pot esdevenir més que un tret anatòmic: dona al fet d’observar una presència gairebé independent. El paisatge brillant fa que l’estranya escena resulti atractiva i inquietant alhora.
Redon atura la història abans que esdevingui violenta. A les Metamorfosis d’Ovidi, és la mateixa Galatea qui explica què va venir després. Polifem, que canta en un turó, la veu amb Acis, arrenca un tros immens de la muntanya i el llança; el jove queda colgat. La sang regalima de sota la roca, i Galatea, fent l’única cosa que permeten les Parques, converteix Acis en un riu que conserva el seu nom. Redon no va pintar res d’això, només la mirada. El Museu Kröller-Müller considera aquest quadre, fet cap a 1914, uns dos anys abans de la mort del pintor el 1916, una de les obres mestres de l’art simbolista. (Perseus Digital Library (Ovid, Metamorphoses 13))
Polifem continua mig amagat darrere la carena mentre Galatea dorm a sota. La distància entre tots dos ens deixa considerar la vigilància d’ell, el desconeixement d’ella i la bellesa del paisatge. Cap gest final no resol aquestes impressions contraposades.
Els detalls d'un cop d'ull
Fonts i lectures complementàries
- El ciclop — Museu Kröller-Müller
- Biografia de l’artista: Odilon Redon (Viquipèdia, en anglès)
- El ciclop (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents