Mode història
Angoixa
Una ovella protegeix el seu anyell mort mentre els corbs que esperen donen al dol animal la dimensió d’una tragèdia pública.
- Vigila un anyell que ja és mort.
- El cap alt. La boca oberta. No es mourà.
- Mira la neu al costat del morro. Un petit rastre de sang.
- Ara mira al seu voltant. Corbs. Tot un cercle, esperant.
- Cap refugi. Només neu i un cel feixuc.
- Exposat al Saló de París, pintat en gran, com una tragèdia pública.
- No el pot tornar a la vida. S'hi queda igualment, entre el cos i els ocells.
Angoixa és una pintura de 1878 d’August Friedrich Schenck que mostra una ovella dreta damunt del seu xai mort a la neu mentre un cercle de corbs s’estreny al seu voltant; es troba a la National Gallery of Victoria de Melbourne.
Què passa a Angoixa?
Una ovella es manté damunt del seu anyell mort en un paisatge nevat. Al voltant, molts corbs foscos es reuneixen i esperen. Schenck fa que els animals clars destaquin immediatament dins aquell cercle d’ocells i situa protecció i vulnerabilitat al centre de l’escena. (National Gallery of Victoria, Melbourne)
L’ovella alça el cap amb la boca oberta. El cos continua damunt de l’anyell mentre el rostre se n’aparta, de manera que la postura expressa resistència i aflicció alhora. No es veu cap refugi a prop, només el terreny exposat i les aus que esperen.
L’anyell jeu immòbil sota la mare, a la neu. Una petita traça de sang prop de la boca fa concreta la pèrdua. El cos pàl·lid atreu l’ull abans que ens adonem del tot del nombre d’ocells que l’envolten.
Per què s’apleguen els corbs?
Els corbs no són només un fons fosc. La repetició de les formes dirigeix l’atenció cap a l’anyell, i l’espera fa més urgent la posició de l’ovella. Ella continua entre el cos i les aus, tot i que no pot tornar la vida que protegeix.
El paisatge hivernal accentua la sensació de desprotecció. Neu, horitzó baix i cel feixuc ofereixen poc refugi a la mirada. Schenck dona prou espai al grup central perquè sentim com n’està, de sola, l’ovella dins d’aquell aplec.
El gran format dona a un tema animal la presència d’una tragèdia pública. Exhibida al Salon de París, la pintura demanava una atenció sostinguda al sofriment fora del món humà. La composició fa aquesta crida amb cossos, color i distàncies.
Què significa el quadre?
El títol, Angoixa, ens convida a reconèixer sofriment en aquesta escena animal. Schenck construeix la lectura emocional amb la postura protectora de l’ovella i els ocells reunits al voltant. La composició desperta compassió i ens deixa reflexionar sobre l’experiència de l’animal.
En tornar al conjunt, veiem dues formes d’atenció dirigides al mateix cos: l’ovella el guarda, mentre els corbs esperen a prop. Schenck deixa el contrast sense resoldre. L’anyell resta immòbil, i la presència protectora de la mare reté la mirada.
Els detalls d'un cop d'ull
On es troba Angoixa?
National Gallery of Victoria, Melbourne
Fonts i lectures complementàries
- Angoixa — National Gallery of Victoria, Melbourne
- Comentari del museu — National Gallery of Victoria, Melbourne
- Biografia de l’artista: August Friedrich Albrecht Schenck (Viquipèdia, en anglès)
- Angoixa (Viquipèdia, en anglès)
Quadres inquietants i les històries que amaguen
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents