Mode història
Ulisses i les sirenes
Ulisses es va fer lligar a un pal per sentir les sirenes. Waterhouse els va donar urpes, i Homer va donar al seu cant una promesa molt més estranya.
- Les sirenes haurien de ser belles. Torna-hi a mirar. Urpes.
- Ulisses ho va demanar. Lligat al pal, per poder-les sentir cantar.
- La tripulació no sent res. Cera a cada orella.
- Una es posa a coberta, a tocar d'un remer. Ell no la pot sentir.
- A Homer hi ha dues sirenes. Waterhouse en va pintar set.
- Dones ocell, d'un vas grec. Els crítics van odiar les urpes.
- Per què arriscar-s'hi? El seu cant li promet tot el futur.
- Ell va superar el cant. Cap d'aquests remers no va tornar mai a casa.
Ulisses i les sirenes és una pintura de 1891 de John William Waterhouse que mostra Ulisses lligat al pal de la nau mentre les sirenes, pintades com a ocells amb cap de dona, s’abaten al voltant de la seva tripulació ensordida; es conserva a la National Gallery of Victoria, Melbourne.
Què mostra Ulisses i les sirenes de Waterhouse?
Waterhouse mostra el moment de l'Odissea d'Homer en què la nau d'Ulisses passa davant les sirenes, que atreien els mariners cap a les roques amb el seu cant. En lloc de dones belles, les va pintar com a ocells amb cap de dona.
Advertit per la fetillera Circe, Ulisses va triar sentir el cant i sobreviure-hi. Va ordenar a la tripulació que el lliguessin dret al pal i que, si suplicava que el deslliguessin, l'estrenyessin més. A Homer, dos dels seus homes van fer exactament això.
Per què la tripulació no sent les sirenes?
L'Ulisses d'Homer va estovar al sol una roda de cera i la va posar a les orelles de cada remer. Sords a la música, els homes es van ajupir sobre els rems i van empènyer la nau a través de l'estret.
Una sirena s'ha posat a la mateixa coberta, inclinada a tocar de la cara d'un remer. D'altres volten el pal i la popa. Waterhouse fa física l'amenaça: ales, plomes, potes que s'aferren, tot a l'abast de la mà.
Per què Waterhouse va pintar les sirenes com a ocells?
Les sirenes d'Homer són una parella: canten amb «les nostres dues veus». Quan el quadre es va exposar a la Royal Academy el 1891, la Saturday Review va observar que Waterhouse n'havia pintat set, dones de cintura en amunt i ocells de cintura en avall.
Les dones ocell venien d'un vas grec del segle V aC del British Museum. Alguns crítics en van admirar l'erudició; d'altres van trobar grotesques les «urpes de voltor» i es van preguntar com podien cantar dolçament unes criatures així.
Waterhouse no es va inventar les dones ocell. La majoria dels crítics de l’exposició de la Royal Academy del 1891 estaven convençuts que les havia tret d’un stamnos grec del segle V aC, una gerra d’emmagatzematge del British Museum molt coneguda gràcies a una il·lustració impresa. M. H. Spielmann, del Magazine of Art, va admetre que costava renunciar a la idea de sirenes amb forma de dona, però va recordar als lectors que el que encisava els mariners que hi passaven era la seva veu, no el seu aspecte. The Times va ser menys indulgent: les va anomenar harpies, ocells rapinyaires amb cara de dona, i es va queixar que el quadre no transmetia gens el cant que retenia Ulisses. (National Gallery of Victoria, Melbourne)
A Homer, les sirenes criden Ulisses pel seu nom i prometen que qui les escolti seguirà més savi, perquè saben tot el que va passar a Troia i tot el que passarà al món. L'esquer és el coneixement.
Què va passar amb Ulisses i les sirenes després del 1891?
Sir Hubert Herkomer, assessor de la National Gallery of Victoria a Londres, va comprar el quadre per 1.200 lliures el juny de 1891, i va arribar a Melbourne a finals d’aquell any. Allà l’acollida va ser més dura que a Londres. Diverses cartes a l’Argus van titllar la compra de malbaratament de diners públics i de preferència per l’art estranger davant del local, i dos autors van trobar que Ulisses semblava un criminal lligat a un pal. Herkomer va defensar la seva elecció per escrit el 1892. El quadre és a Melbourne des d’aleshores; el 6 de novembre de 2026 la NGV l’indicava exposat a la sala de pintura europea del segle XIX, nivell 2, NGV International. (National Gallery of Victoria, Melbourne)
La nau va deixar enrere el perill i la tripulació el va deslligar. Però més endavant al cant XII, després que els homes es mengessin les vaques del Sol, Zeus va fulminar la nau amb un llamp i tots van caure al mar. Només Ulisses va sobreviure.
Els detalls d'un cop d'ull
On es troba Ulisses i les sirenes?
National Gallery of Victoria, Melbourne
Fonts i lectures complementàries
- Ulisses i les sirenes — National Gallery of Victoria, Melbourne
- Comentari del museu — National Gallery of Victoria, Melbourne
- Biografia de l’artista: John William Waterhouse (Viquipèdia)
- Ulisses i les sirenes (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents