Mode història
Ofèlia
Millais envolta Ofèlia, que s’ofega, amb una riba de bellesa minuciosa que accentua la tragèdia.
- És Ofèlia, del Hamlet de Shakespeare, que s’ofega en un rierol ple de flors.
- El seu rostre es gira cap amunt entre els joncs.
- Els joncs atapeeixen la riba esquerra.
- El seu vestit argentat s’estén sobre l’aigua.
- Flors de colors vius suren al costat de la seva mà abaixada.
- Les roses silvestres floreixen damunt del seu cos flotant.
- Les flors continuen florint al voltant d’una vida que s’apaga.
Ofèlia és un quadre de 1851–2 de John Everett Millais que mostra l’Ofèlia de Shakespeare surant en un rierol sembrat de flors just abans d’ofegar-se; pertany a la Tate i s’exposa a la Tate Britain de Londres.
Què passa a l’Ofèlia de Millais?
D’entrada, l’escena sembla tranquil·la: una jove flota en un rierol, amb el vestit clar estès sobre l’aigua i les ribes plenes de plantes. Però és Ofèlia, del Hamlet de Shakespeare, que s’ofega enmig d’aquesta abundància de vida.
Millais manté l’escena en una quietud inquietant. Ofèlia té la boca oberta i els palmells girats cap amunt, mentre el vestit s’estén sobre la superfície. L’aigua sosté la figura un instant, tot i que l’escena avança cap a la seva mort.
La fitxa del catàleg de la Tate situa l’escena a l’acte IV, escena VII, de Hamlet. Embogida després que Hamlet, el seu enamorat, li mati el pare, Ofèlia cau en un rierol quan es trenca una branca mentre s’enfila per penjar-hi les seves garlandes. En el relat de la reina Gertrudis, la roba estesa la manté a flor d’aigua una estona mentre canta fragments de cançons antigues, fins que el vestit xopat l’arrossega «a una mort fangosa». (Tate)
On va pintar Millais l’Ofèlia?
El paisatge no era un simple teló de fons. Millais va treballar a l’aire lliure al costat del riu Hogsmill, prop d’Ewell, estudiant la riba amb una atenció gairebé obstinada. Les fulles, les herbes, les plantes aquàtiques i el fang reben una dedicació que un altre pintor potser reservaria només a un rostre.
Millais va començar el fons el juliol de 1851 a Ewell, a Surrey, pintant-lo a partir de l’observació directa de la natura, tal com exigien els principis de la Germandat Prerafaelita. En una carta citada a la fitxa de la Tate es queixava que les mosques de Surrey eren «més musculoses» que enlloc més, que l’havien amenaçat amb una citació davant el magistrat per entrar sense permís i fer malbé el fenc, i que corria el risc que el vent el fes caure a l’aigua. (Tate)
Es diu que va treballar vora el riu Hogsmill fins a 11 hores al dia, sis dies a la setmana, durant cinc mesos. Quan al novembre el temps es va tornar ventós i va començar a nevar, va fer construir una barraca amb quatre tanques de canyís cobertes de palla per poder continuar pintant. (Wikipedia)
Aquesta mateixa atenció a la figura i al paisatge és essencial en el caràcter prerafaelita de l’obra. El color viu i els detalls observats de prop donen força pròpia a l’entorn natural. La tragèdia transcorre entre plantes que continuen creixent.
Millais només tenia 22 anys. Nascut a Southampton el 1829, havia ingressat a les escoles de la Royal Academy als onze anys, l’alumne més jove que s’hi havia admès mai, i allà va conèixer William Holman Hunt i Dante Gabriel Rossetti, amb qui va fundar la Germandat Prerafaelita. (Wikipedia)
Qui va ser la model d’Ofèlia?
Millais va pintar la figura per separat al seu estudi, on Elizabeth Siddal va posar dins d’una banyera plena d’aigua. La imatge acabada uneix aquella postura preparada amb cura amb el paisatge exterior. Allò que sembla espontani depèn de dues formes diferents d’observació.
La model va ser Elizabeth Siddal, una de les preferides dels prerafaelites, que més tard es va casar amb Rossetti. La Tate recull que va posar durant quatre mesos en una banyera d’aigua que es mantenia calenta amb llums col·locats a sota. Un cop que els llums es van apagar, va agafar un refredat fort, i el seu pare va amenaçar d’emprendre accions legals fins que Millais va acceptar pagar les factures del metge. (Tate)
El vestit era una autèntica antiguitat. El març de 1852 Millais va escriure que havia comprat «un vestit antic de dama realment esplèndid», brodat de plata per tot arreu, per pintar-lo a l’Ofèlia, i que li havia costat quatre lliures, «vell i brut com és». (Tate)
Què signifiquen les flors d’Ofèlia?
Les flors aporten significats, a més de color. La Tate associa la rosella amb la mort, les margarides amb la innocència i els pensaments amb l’amor en va. Aquests detalls connecten l’entorn natural amb la història d’Ofèlia sense reduir tota la riba a un únic símbol.
La fitxa de la Tate interpreta la majoria de les plantes com a símbols. Les roses que hi ha a prop de la galta i del vestit d’Ofèlia, i la rosa silvestre de la riba, poden evocar el seu germà Laertes quan l’anomena «rosa de maig». El salze, l’ortiga i la margarida s’associen amb l’amor abandonat, el dolor i la innocència; les violetes que porta en una cadena al coll poden simbolitzar la fidelitat, la castedat o la mort dels joves, i sobre l’aigua suren nomoblidis. (Tate)
La pintura uneix l’observació i la imaginació literària. Podem estudiar l’aigua i posar nom a les plantes, mentre que la figura pertany a una tragèdia. Aquesta trobada fa que l’escena sigui alhora tangible i inquietant.
Com es va rebre Ofèlia i on és avui?
Quan es va exposar a la Royal Academy el 1852, l’acollida va ser desigual. Un crític de The Times va trobar pervers submergir Ofèlia en «una rasa plena de males herbes», i fins i tot John Ruskin, que donava suport a Millais i trobava exquisida la tècnica, va posar en dubte l’elecció d’un paisatge de Surrey. (Wikipedia)
El marxant Henry Farrer ja havia comprat el quadre a Millais el 10 de desembre de 1851, per 300 guinees. Després va passar al col·leccionista B. G. Windus, un àvid comprador d’art prerafaelita, que el va revendre el 1862 per 748 guinees. (Wikipedia)
Ofèlia formava part de la donació original de sir Henry Tate a la Tate Gallery, i la línia de crèdit del museu registra que ell la va donar el 1894. La fitxa de la col·lecció de la Tate indica que s’exposa a la Tate Britain. (Tate)
La seva imatge ha arribat molt lluny. Va inspirar la mort d’Ofèlia en el Hamlet que Laurence Olivier va portar al cinema el 1948; Kylie Minogue n’imita la postura al videoclip de «Where the Wild Roses Grow», de Nick Cave; Lars von Trier l’evoca al pròleg de la seva pel·lícula Melancholia, de 2011, i el 2025 Taylor Swift hi va fer referència a la portada del seu àlbum The Life of a Showgirl. (Wikipedia)
La boca oberta i les mans mantenen la nostra atenció en una vida que encara no s’ha apagat del tot. La bellesa de l’entorn no elimina el dolor. Fa més difícil oblidar el contrast entre la figura i la riba plena de vida.
Els detalls d'un cop d'ull
Fonts i lectures complementàries
- Ofèlia — Tate
- Biografia de l’artista: John Everett Millais (Viquipèdia, en anglès)
- Ofèlia (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents