Everyday A Painting

Mode història

La trobada a l’escala de la torreta

Frederic William Burton · 1864 · Aquarel·la i guaix sobre paper · 95,5 x 60,8 cm · National Gallery of Ireland

Dos amants es troben en una escala estreta. Hildebrand besa la màniga d’Hellelil; el cos girat d’ella dona a l’abraçada la tensió d’un comiat.

La trobada a l’escala de la torreta, de Frederic William Burton: una dona amb un vestit blau llarg es gira en una escala estreta de pedra mentre un soldat amb cota de malla s’inclina per besar-li el braç.
La trobada a l’escala de la torreta, Frederic William Burton, 1864. Wikimedia Commons · Frederic William Burton · La trobada a l’escala de la torreta · 1864 · National Gallery of Ireland · Domini públic
  1. El quadre preferit d'Irlanda. I un amor amb un sol problema: el pare d'ella.
  2. No li besa els llavis. Li besa la màniga.
  3. El braç es queda amb ell. La resta d'ella ja se'n va.
  4. Cota de malla sobre blau suau. És el seu guardià, d'una antiga balada danesa.
  5. El pare ho odia. Ordena un atac contra Hildebrand.
  6. L'atac el mata. El quadre viu en un armari fosc, obert dues hores a la setmana.

La trobada a l’escala de la torreta és una aquarel·la de 1864 de Frederic William Burton que mostra Hellelil i Hildebrand, el guarda que ella estima, fonent-se en una abraçada de comiat en una escala estreta, en una història presa d’una balada danesa medieval; pertany a la National Gallery of Ireland.

Qui són Hellelil i Hildebrand?

Hellelil i Hildebrand es troben en una estreta escala de pedra. Burton pren la història d’una balada danesa medieval sobre una jove i el guàrdia que estima. Els noms converteixen la proximitat en un moment d’una relació concreta i desafortunada. (National Gallery of Ireland)

L’escala emmarca de prop la trobada silenciosa. En passar, Hildebrand s’inclina per besar la màniga blava d’Hellelil, prop del braç. El breu contacte dona pes a la separació, mentre el cos girat d’ella suggereix que s’allunya.

Què revelen els seus gestos?

Les mans precisen el contacte. Hildebrand acosta el braç d’ella al seu cos; una mà d’Hellelil es recolza a la pedra propera. La màniga blava uneix els cossos mentre les direccions diferents suggereixen separació.

Hellelil es gira, però el braç continua dins l’abraçada. Aquesta torsió és el centre de la imatge: vincle i comiat ocupen la mateixa postura. El cap baix i la llarga trena guien la mirada pel vestit blau fins als graons.

La cota de malla d’Hildebrand toca la tela suau de la màniga blava. Les petites anelles metàl·liques contrasten amb el teixit i la túnica vermella. El vestuari identifica un món guerrer, però el gest central és tendre i contingut.

L’obra és una aquarel·la i guaix sobre paper. Burton diferencia tela, pedra, pell i metall amb detalls fins; els blaus i vermells intensos destaquen les figures al passadís fosc. La precisió dona una presència duradora a una trobada breu.

Què significa el quadre?

A la balada, el pare d’Hellelil s’oposa a la relació i ordena atacar Hildebrand; la violència acaba amb la mort de l’estimat. Burton tria l’abraçada en lloc d’aquest desenllaç. El final tràgic fa més urgent la tendresa que veiem. (National Gallery of Ireland)

L’escala acosta els amants prou per tocar-se, però deixa poc espai per continuar junts. La pedra dura envolta teles suaus i cossos inclinats. El contacte queda suspès entre trobada i comiat.

Més a fons: com acaba la història d’Hellelil i Hildebrand, què va passar després i què significa

Fitxa de l'obra

  • Títol: La trobada a l’escala de la torreta
  • Artista: Frederic William Burton
  • Data: 1864
  • Tècnica: Aquarel·la i guaix sobre paper
  • Mides: 95,5 x 60,8 cm
  • Col·lecció: National Gallery of Ireland

Com acaba la història d’Hellelil i Hildebrand? La tragèdia que Burton no va pintar

En creuar-se en una escala, un home amb cota de malla atreu cap a ell el braç de la seva estimada i li besa la màniga. Sembla una escena d’amor tendra, però la història té una continuació que el quadre no mostra. Burton va treure el tema d’una balada danesa medieval: l’amor entre una noia, Hellelil, i Hildebrand, el seu guarda.

Aquell amor tenia un obstacle decisiu: el pare d’Hellelil. A la balada, el pare s’oposa a la relació i ordena un atac contra Hildebrand, i la violència acaba amb la mort de l’enamorat. Quan es coneix aquest final, la dolçor de la imatge comença a voler dir una cosa ben diferent.

Burton no va triar l’escena violenta. Va pintar una abraçada que pot semblar l’última trobada dels amants. Hellelil aparta la cara i el seu cos ja s’allunya per l’escala, però el braç es queda amb ell. Hildebrand no li besa els llavis, sinó la màniga. Si es torna a mirar pensant en el final, aquest petit contacte comença a semblar un ritual de comiat.

La cota de malla i la túnica vermella el situen en el món de les armes. Tanmateix, aquí tot el que ofereix és aquest gest contingut. L’escala de pedra, estreta, acosta els dos amants fins a tocar-se però gairebé no els deixa lloc per estar junts. El quadre fa sentir el final sense explicar-lo mai, i aquesta és la seva habilitat silenciosa.

Fonts: onlinecollection.nationalgallery.ie · en.wikipedia.org

Què va passar després: el quadre preferit d’Irlanda, i un dels més difícils de veure

Pintada el 1864, aquesta aquarel·la pertany avui a la National Gallery of Ireland i ha estat anomenada el quadre preferit dels irlandesos. La imatge d’un amor condemnat es va convertir en una predilecció nacional.

Però no és fàcil de veure. Normalment es guarda en un armari fosc que només s’obre dues hores a la setmana. Els amants separats gairebé no es deixen veure, i no només dins la història: també al museu.

Si teniu la sort de trobar l’armari obert, busqueu primer la màniga blava d’Hellelil. Creuada entre els dos cossos, els uneix i alhora mostra com cadascun gira en una direcció diferent. Després compareu les anelles diminutes de la cota de malla d’Hildebrand amb la suavitat de la roba. Potser us sorprendrà la finor amb què l’aquarel·la i el guaix sobre paper distingeixen la tela, la pedra, la pell i el metall.

Fonts: onlinecollection.nationalgallery.ie

En resum: què amaga un petó a la màniga

L’amor d’Hellelil i Hildebrand acaba amb l’atac que ordena el pare d’ella i amb la mort de l’enamorat. Però Burton no va pintar res d’aquest final. Va triar un petó a la màniga en lloc dels llavis, i un braç que es queda enrere mentre el cos ja se’n va. Per als qui coneixem el desenllaç, aquesta quietud fa encara més mal.

Com a escena d’amor tendra és bella; com a preludi d’una tragèdia, encara commou més. Que una sola imatge contingui totes dues maneres de mirar potser és justament el que la fa tan estimada.

Els detalls d'un cop d'ull

  1. El quadre preferit d'Irlanda. I un amor amb un sol problema: el pare d'ella.
  2. No li besa els llavis. Li besa la màniga.
  3. El braç es queda amb ell. La resta d'ella ja se'n va.
  4. Cota de malla sobre blau suau. És el seu guardià, d'una antiga balada danesa.
  5. El pare ho odia. Ordena un atac contra Hildebrand.
  6. L'atac el mata. El quadre viu en un armari fosc, obert dues hores a la setmana.

On es troba La trobada a l’escala de la torreta?

National Gallery of Ireland · Dublín

Consulta les obres exposades, les dates especials i les condicions d’accés.

Informació oficial per a visitants ↗

Fonts i lectures complementàries

Explora una altra pintura

Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents