Mode història
L’àngelus
Dos treballadors deixen de collir patates per resar l’àngelus.
- La feina s'atura. La campana ha tocat.
- Ella junta les mans. Ell sosté el barret.
- Un cistell de patates entre tots dos.
- Lluny, un campanar diminut. Allà és la campana.
- Millet ho recordava de petit: la família deixava la feina en sentir la campana, per pregar.
- Dalí n'estava obsessionat. En aquell cistell, hi veia el taüt d'un infant.
L’àngelus és una pintura de Jean-François Millet, feta entre 1857 i 1859, en què un home i una dona han deixat de collir patates a la llum del capvespre per resar l’àngelus; pertany al Museu d’Orsay de París.
Què mostra L’àngelus?
Millet va pintar aquesta pausa entre 1857 i 1859. Un home i una dona han deixat de collir patates per resar l’àngelus, una pregària catòlica que recorda l’Anunciació.
L’home de l’esquerra sosté el barret davant del cos. La dona de la dreta ajunta les mans i abaixa el cap. Els rostres queden a l’ombra, de manera que els gestos sostenen l’escena.
Per què a alguns L’àngelus els sembla sinistre?
A l’esquerra hi ha una forca per arrencar patates, i entre els peus descansa un cistell de patates. Darrere de la dona, uns sacs reposen al carretó. Aquests objectes mantenen la pregària lligada al treball físic.
Un campanar diminut s’alça a l’horitzó, a la dreta. Uneix el camp amb la campana llunyana que assenyala l’hora de pregar, tot i que no veiem cap ofici religiós.
Bona part d’aquesta inquietud ve de Salvador Dalí. El juny de 1932, segons va escriure, la imatge de L’àngelus li va venir de cop al cap, i hi va construir tot un llibre al voltant. Quan per fi es va publicar, el 1963, incloïa una radiografia que el Louvre va fer a petició seva i que mostrava una forma fosca a terra, als peus de la parella. Dalí afirmava que era el taüt d’un fill mort que Millet havia tapat amb pintura; continua sent la seva lectura. El record del mateix Millet també hi projecta una ombra: la seva àvia feia aturar la feina de la família per resar pels pobres difunts. (The Dalí Museum)
Com va compondre Millet L’àngelus?
La llum càlida del capvespre s’estén darrere de les figures fosques. La terra bruna ocupa el primer pla. L’horitzó baix fa que els treballadors semblin alts davant d’aquesta ampla franja de llum.
El 1865, Millet va recordar un costum d’infantesa: la família aturava la feina al camp quan sonava la campana per resar l’àngelus. El quadre neix d’aquell record de la pregària interrompent un dia corrent.
Què va passar amb L’àngelus després que Millet el pintés?
L’oli només fa 55,5 per 66 centímetres, però els treballadors semblen monumentals. Millet dedica a la vida rural l’atenció sostinguda pròpia del realisme i dels pintors de Barbizon.
Va començar com un encàrrec que ningú no va recollir: la Fondation Napoléon explica que Thomas Gold Appleton, un nord-americà de pas per París, el va encarregar i no va tornar mai a buscar-lo. Tres dècades després era una causa nacional. El Museu d’Orsay diu que va desfermar una increïble onada de fervor patriòtic quan el Louvre va intentar comprar-lo el 1889. Salvador Dalí el venerava, un pertorbat el va apunyalar el 1932 i, al llarg del segle XX, la petita tela es va convertir en una icona coneguda arreu del món. (Museu d'Orsay)
El quadre és al Musée d’Orsay, inventari RF 1877, gràcies al llegat d’Alfred Chauchard acceptat el 1910. Tornem als caps inclinats i les eines en espera: la feina s’ha aturat i les persones continuen al centre.
Els detalls d'un cop d'ull
Fonts i lectures complementàries
- L’àngelus — Museu d'Orsay
- Biografia de l’artista: Jean-François Millet (Viquipèdia, en anglès)
- L’àngelus (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents