Mode història
Pandemònium
John Martin imagina el palau dels dimonis del Paradís perdut de Milton, alçat sobre la lava sota un cel fosc.
- L'infern té capital. És aquesta.
- Aquella figureta, a baix a la dreta? Satanàs. Segons el Louvre, aixeca el palau amb un alè.
- Al poema de Milton, el palau no es construeix. S'alça de la terra «com una exhalació».
- Rius de lava vermella l'il·luminen des de baix.
- I aquests puntets? Dimonis. Per cabre-hi, diu el poema, s'encongeixen.
- El fum es tanca sobre les torres. Immens, i alhora sense aire.
- Milton es va inventar el nom: «tots els dimonis». Avui, pandemònium vol dir simplement caos.
Pandemònium és un quadre de John Martin del 1841 que mostra Satanàs alçant Pandemònium, el palau dels dimonis del Paradís perdut de Milton, damunt d’un paisatge de lava incandescent; pertany al Museu del Louvre, a París.
Què mostra el Pandemònium de John Martin?
El palau és enorme, el cel gairebé negre i la terra de sota resplendeix de foc. John Martin fa que l’infern resulti aclaparador per l’escala. L’edifici sembla capaç d’absorbir tot el que l’envolta, incloses les figures diminutes de la vora.
El tema prové del Paradís perdut de Milton. Pandemònium és el palau on es reuneixen els dimonis caiguts. Martin dona columnes, murs i torres a aquest lloc imaginat i converteix una visió literària en una presència arquitectònica immensa.
Què és Pandemònium al Paradís perdut de Milton?
A la part inferior dreta, Satanàs és davant de l’edifici. El Louvre el descriu fent aparèixer el palau. La seva mida petita al costat de la construcció crea un contrast sorprenent: una sola figura queda vinculada a un espectacle molt més gran que ella.
La lava vermella travessa el món inferior i projecta el seu color contra l’arquitectura fosca. Dona a l’edifici una esplendor perillosa. La llum ens atrau cap al palau, mentre el foc que l’envolta fa inquietant aquesta atracció.
Milton va inventar la paraula. Oxford University Press assenyala que pandemonium es va encunyar al Paradís perdut amb el prefix grec pan-, «tot», i que per a Milton era la capital de l’infern. Al llibre I el palau no es construeix al llarg dels anys: un edifici enorme brolla de la terra «com una exhalació». El Louvre relaciona el quadre amb els versos 710 a 719 del poema i descriu Satanàs, dempeus en primer pla a la dreta, creant amb un buf el palau que acollirà l’aplec de tots els dimonis. Una mica més endavant al poema, per cabre a la seva sala, els dimonis s’encongeixen fins a les formes més petites. (Oxford University Press)
Com va construir John Martin l’escena?
Sota l’edifici, les petites figures converteixen la immensitat en sensació de multitud. Veiem que el lloc està habitat, però l’escala impedeix que els individus siguin el centre d’atenció. La reunió pertany tant a l’edifici com a les figures.
Les llargues fileres i les formes arquitectòniques repetides fan que la visió sembli ordenada. Martin no es basa només en la confusió per fer aterridor l’infern. La disciplina del palau dona al seu poder un caràcter monumental, gairebé cerimonial.
Com va arribar Pandemònium al Louvre?
El fum i la foscor pesen sobre les torres llunyanes. La imatge s’obre en una gran profunditat, però l’atmosfera pot semblar tancada. Martin manté juntes aquestes sensacions: un espai immens i la pressió de quedar-hi atrapat.
Martin ja havia gravat l’escena dues vegades, el 1824 i el 1831, abans de refer-la en aquest quadre, que va exposar a la Royal Academy el 1841, el mateix any que la seva parella, La ciutat celestial. Ell mateix va dissenyar el marc de serps i dracs. El primer propietari, Benjamin Hick, enginyer i constructor de locomotores de Bolton, va morir l’any següent, i el quadre es va vendre a Manchester el 1843. Després de passar per col·leccions britàniques i nord-americanes, el Louvre el va comprar el 2006 gràcies a un llegat de l’arquitecte Pierre Belliot i la seva esposa, Paule Marchaud. (Museu del Louvre)
La pintura inquieta perquè la seva grandesa convida a admirar-la. Martin dona una forma magnífica a un regne maligne i després ens deixa considerar aquesta atracció. La bellesa i el poder poden reclamar atenció sense merèixer confiança.
Els detalls d'un cop d'ull
Fonts i lectures complementàries
- Pandemònium — Museu del Louvre
- Biografia de l’artista: John Martin (Viquipèdia, en anglès)
- Pandemònium (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents