Mode història
La caiguda dels àngels rebels
Bruegel converteix la caiguda dels àngels rebels en una densa tempesta de sant Miquel, esperits vençuts i criatures híbrides.
- Els àngels cauen del cel. Durant la caiguda, es tornen monstres.
- Sant Miquel, amb armadura, domina el centre lluminós.
- Peixos. Insectes. Criatures sense nom. En això es converteix la rebel·lió.
- Estan fets de coses reals: ales de papallona, un peix globus, una closca d'armadillo.
- A l'esquerra, un àngel blanc travessa la multitud.
- Un dia el van atribuir a Bosch. El 1898, la signatura de Bruegel va aparèixer amagada sota el marc.
La caiguda dels àngels rebels és un quadre sobre roure del 1562 de Pieter Bruegel el Vell en què sant Miquel i els àngels fidels expulsen del cel els àngels rebels mentre es transformen en monstres híbrids; pertany als Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica, a Brussel·les.
Què mostra La caiguda dels àngels rebels?
Bruegel converteix la caiguda dels àngels rebels en una batalla còsmica atapeïda. Sant Miquel i els àngels fidels s’enfronten a un eixam de cossos deformats i criatures estranyes. El cel sembla desbordar-se cap a un món on res no conserva una forma estable.
Pintada sobre fusta de roure el 1562, l’obra pertany als Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica, a Brussel·les. La seva superfície ampla permet a Bruegel construir un conflicte immens a partir d’innombrables petits enfrontaments.
Per què els àngels de Bruegel es tornen monstres?
L’impacte és en la densitat. Ales, petxines, escates de peix, rostres i extremitats xoquen en combinacions impossibles. Els éssers vençuts semblen perdre la identitat mentre cauen, com si la rebel·lió fes ensorrar el món natural.
Aquests monstres també recompensen l’observació atenta. Dins de cossos desconeguts apareixen formes animals recognoscibles. Bruegel porta la curiositat per la natura a una escena religiosa i fa difícil separar el coneixement de la por.
Mira-ho de prop: els monstres estan fets de coses reals. Els Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica assenyalen les ales negres i grogues d’una papallona reina sota el peu dret de Miquel, un peix globus a dalt a la dreta i la closca d’un armadillo, un animal del Nou Món, que s’endureix en armadura de metall a mesura que cau cap a l’ombra. Un àngel caigut fins i tot porta com a cuirassa un rellotge de sol portàtil d’ivori. El museu compara el quadre amb un gabinet de curiositats, on els col·leccionistes posaven els naturalia, coses fetes per la natura, al costat dels artificialia, coses fetes per les persones. L’infern de Bruegel està proveït com la cambra d’un col·leccionista. (Royal Museums of Fine Arts of Belgium on Google Arts & Culture)
Com va compondre Bruegel la batalla?
Sant Miquel dona un eix a la batalla. La seva armadura i la postura dreta continuen sent recognoscibles enmig de la confusió. Al seu voltant, la mirada troba criatures que poden resultar còmiques, grotesques i inquietants alhora.
El contrast entre l’espai superior més lluminós i el món inferior atapeït dona una direcció a la caiguda. Però cap recorregut únic no guia la mirada per tot el quadre: una altra ala, mandíbula o cara interromp constantment el viatge.
Què va passar amb el quadre després del 1562?
Fins i tot l’híbrid més petit forma part del drama general. Alguns dels seus trets semblen familiars, però cap criatura real no podria reunir aquella combinació de parts. Mirar de prop esdevé una manera d’experimentar les formes inestables que omplen la pintura.
Durant molt de temps, el quadre va perdre el nom del seu pintor. Els Museus Reials el van comprar el 1846 creient que era del fill de Bruegel, Pieter Brueghel el Jove, i durant un temps es va atribuir a Hieronymus Bosch. Fins al 1898 no es van trobar la data i la signatura, MDLXII / BRVEGEL, a baix a l’esquerra, amagades pel marc. El museu també hi llegeix una advertència: el 1562 el cardenal Granvelle estava enfrontat en una lluita de poder amb nobles locals com Guillem d’Orange, i després de la crisi iconoclasta del 1566, diu, l’advertència contra l’orgull es va convertir en una realitat dolorosa. (Royal Museums of Fine Arts of Belgium on Google Arts & Culture)
Bruegel manté unida aquesta abundància mitjançant la composició. La batalla sembla caòtica, però cada criatura ocupa un lloc deliberat en el quadre. Cada nova mirada revela com unes formes disposades amb cura donen tanta vida a aquesta batalla fantàstica.
Els detalls d'un cop d'ull
Fonts i lectures complementàries
- La caiguda dels àngels rebels — Museus Reials de Belles Arts de Bèlgica
- Biografia de l’artista: Pieter Bruegel el Vell (Viquipèdia, en anglès)
- La caiguda dels àngels rebels (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents