Mode història
L’últim dia de Pompeia
La cendra cau i les estàtues s'esfondren mentre les famílies intenten escapar. Briulov mostra la destrucció de Pompeia a través de les decisions de les persones que lluiten per sobreviure.
- Pompeia esclata en pànic sota un cel vermell.
- Una família s'aferra a la part inferior esquerra.
- Una dona caiguda es troba al costat de les seves joies escampades.
- Un llamp il·lumina les estàtues que cauen de la teulada.
- Vesuvi torna vermell tot l'horitzó.
- Un home vestit de blanc porta vaixells sagrats entre la multitud.
- Les famílies encara s'apropen les unes a les altres dins del col·lapse.
L’últim dia de Pompeia és una pintura de 1833 de Karl Briulov que mostra els habitants de Pompeia fugint durant l’erupció del Vesuvi de l’any 79 dC, mentre edificis i estàtues s’ensorren al seu voltant; s’exposa al Museu Estatal Rus de Sant Petersburg.
Briul·lov representa l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. Pintada el 1833, l’obra recrea una catàstrofe antiga, no pas un esdeveniment que l’artista hagués presenciat.
Sis metres i mig de llenç dedicats a una catàstrofe, i Briulov els utilitza en cares més que en el volcà.
El que mostra la pintura
El primer que s'hi registra és el cel: el Vesuvi ha tornat tot l'horitzó vermell, i les llamps dibuixen els sostres. La ciutat ja està perduda.
Després la imatge es concentra en les persones. Briulov pinta el pànic com un conjunt de petites decisions específiques — qui es porta a coll, qui es arrossega, qui s'ha aturat.
Les persones dins del col·lapse
Una família es manté unida a la part inferior esquerra. A prop, una dona està estesa al terra amb les seves joies escampades per les pedres, ja més enllà del rescat.
Un home de blanc porta vasos sagrats a través de la multitud. Altres simplement s’estenen els braços els uns cap als altres, que és el veritable tema de la pintura.
Desastre a escala operística
Les estàtues cauen d’un terrat contra el cel en flames, i l’arquitectura es desmunta en el mateix marc que els cossos. Briulov mostra la ruïna com a teatre, per després negar-se a fer-la llunyana.
La pintura va ser estudiada al lloc: va visitar les excavacions de Pompeia i va treballar a partir del que realment s’havia excavat de la cendra.
Per què encara impacta
La llum vermella aplatana tothom en la mateixa emergència. El rang, la bellesa i la força deixen de tenir importància, i la pintura es converteix en qui s’estén cap a qui.
Per què importa L'últim dia de Pompeia
El llenç de Briulov el va fer famós a tota Europa i es va convertir en un punt de referència del Romanticisme rus, connectant la composició neoclàssica amb el drama romàntic més complet.
Pertany al Museu Rus Estatal de Sant Petersburg.
Sis metres de catàstrofe, i continua tornant-se a mans que s'aferren.
Els detalls d'un cop d'ull
Fonts i lectures complementàries
- L’últim dia de Pompeia — State Russian Museum
- Biografia de l’artista: Karl Briulov (Viquipèdia, en anglès)
- L’últim dia de Pompeia (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents