Mode història
El Sant Sopar
Crist anuncia una traïció, i els apòstols reaccionen amb sorpresa, recel i por. Leonardo explica la història a través dels seus rostres i gestos.
- Les línies de perspectiva de la sala convergeixen en Crist.
- Crist anuncia que un dels deixebles el trairà.
- Crist es manté immòbil al centre de la taula.
- Els apòstols de l'esquerra retrocedeixen en una cadena de gestos.
- A l’ombra, Judes es tira enrere i agafa una petita bossa.
- Els apòstols de la dreta discuteixen amb les mans alçades.
- Leonardo va pintar sobre arrebossat sec. La superfície es va deteriorar aviat.
El Sant Sopar és la pintura mural de Leonardo da Vinci de 1495–1498 que mostra el moment just després que Jesús digui als seus dotze apòstols que un d’ells el trairà; encara és a la paret del refetor de Santa Maria delle Grazie, a Milà.
Leonardo no pinta un menjar. Pinta la mitja segon després que s'aconsegueix una frase, i deixa que dotze persones reaccionin en diferents direccions.
El que mostra el quadre
L'habitació fa la primera part del treball. Les línies que retrocedeixen del sostre i les parets convergeixen a prop del cap de Crist. Estàs dirigit cap a ell abans de decidir mirar.
Després la frase: un de vosaltres em trairà. La pintura és el moment immediatament després, mentre encara baixa per la taula.
Quatre grups, quatre reaccions
Leonardo divideix els dotze apòstols en quatre grups de tres, de manera que el xoc es llegeix com una cadena en lloc d'una multitud. A l'esquerra es reculen, amb les mans alçades en una sèrie de gestos.
A la dreta discuteixen amb els braços aixecats, inclinant-se per esbrinar qui és el destinatari. Ningú està inactiu; tothom està a mig resposta.
Judà, ja separat
Judà s'inclina cap a les ombres, subjectant una bossa petita. Leonardo no el marca amb un halo ni amb una inscripció — l’aïlla només amb la llum i la postura, dins del mateix grup compacte que tothom més.
Crist segueix immòbil al centre, amb les mans obertes, l’única forma calmada en una habitació de moviment. La composició fa que la quietud es percebi com a gravetat.
Una obra mestra que va començar a deteriorar-se immediatament
Leonardo va treballar amb témpera sobre guix sec en lloc de veritable fresc, de manera que pogués fer revisions a poc a poc. La superfície va començar a deteriorar-se durant la seva vida, i allò que en sobreviu és tan història de conservació com pintura.
Per què importa L’Últim Sopar
Va establir el model per a la pintura narrativa del Renaixement: un únic instant psicològic, organitzat per matemàtiques, amb l’emoció transmesa íntegrament pel gest. La seva influència en la composició occidental és difícil de sobreestimar.
Es manté a la paret del refectori de Santa Maria delle Grazie a Milà, on va ser pintat.
Una frase i dotze persones van en direccions diferents.
Els detalls d'un cop d'ull
Veu-la en persona
Museo del Cenacolo Vinciano · Milan
Consulta les obres exposades, les dates especials i les condicions d’accés.
Informació oficial per a visitants ↗Fonts i lectures complementàries
- El Sant Sopar — Museo del Cenacolo Vinciano, Milan
- Biografia de l’artista: Leonardo da Vinci (Viquipèdia, en anglès)
- El Sant Sopar (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents