Everyday A Painting

Mode història

Judit decapita Holofernes

Artemisia Gentileschi · Cap a 1620 · Oli sobre tela · 146.5 x 108 cm · Galeria dels Uffizi

Judit i la serventa immobilitzen Holofernes mentre Judit utilitza l’espasa. Gentileschi fa que l’acció bíblica sembli una lluita física difícil.

Judit decapita Holofernes d’Artemisia Gentileschi: en una cambra fosca, una dona amb les mànigues arromangades agafa pels cabells un home barbut i li clava una espasa al coll mentre la seva criada l’immobilitza sobre un llit, i la sang li regalima pels llençols blancs.
Judit decapita Holofernes, Artemisia Gentileschi, Cap a 1620. Wikimedia Commons · Artemisia Gentileschi · Judit decapita Holofernes · cap a 1620 · Uffizi Galleries · Domini públic
  1. Dues dones immobilitzen un general enemic. L’espasa ja ha entrat.
  2. Mànigues arromangades. Al braçalet, alguns hi veuen Àrtemis, la deessa que dona nom a la pintora.
  3. La seva criada, Abra, el subjecta. Aquí ningú no es limita a mirar.
  4. La sang esquitxa tan lluny que taca el pit de la mateixa Judit.
  5. Llum dura, una cambra negra. No hi ha on mirar sinó a ells.
  6. Florència es va escandalitzar. El gran duc va morir abans de pagar; Galileu la va ajudar a cobrar.

Judit decapita Holofernes és una pintura d’Artemisia Gentileschi de cap a 1620 en què Judit i la seva criada subjecten el general assiri Holofernes damunt el seu llit mentre Judit li talla el coll amb una espasa; pertany a les Galeries dels Uffizi de Florència.

Què mostra Judit decapita Holofernes?

Judit i la serventa immobilitzen Holofernes mentre Judit utilitza l’espasa. Gentileschi fa que l’acció bíblica sembli una lluita física difícil.

Al Llibre de Judit, l’heroïna entra al campament del general enemic per salvar el seu poble assetjat. La pintura mostra el gir violent del relat.

Per què Artemisia va pintar Judit amb tanta violència?

Les mànigues arromangades i els braços estesos fan visible l’esforç. El cos de Judit es decanta cap a l’acció en lloc de mantenir-se’n apartat.

La serventa també utilitza tots dos braços per contenir Holofernes. Gentileschi li dona un paper actiu en el grup estretament entrellaçat.

La resposta que més es repeteix comença a Roma. El 1611, el pintor Agostino Tassi, col·laborador del seu pare, va violar Artemisia. En el judici de set mesos que va seguir, ella va ser torturada; Tassi va ser declarat culpable i condemnat a treballs forçats o al desterrament de Roma, una pena que mai no es va complir. La National Gallery de Londres assenyala que la violència visceral de les seves Judits s’ha llegit sovint com una venjança d’Artemisia amb el pinzell, tot i que adverteix que el judici de vegades ha eclipsat el debat sobre el seu art. Els Uffizi hi afegeixen un context de pintora: va acabar aquesta tela a Roma, on podia tornar a veure les obres de Caravaggio. (National Gallery, London)

Com va compondre l’escena Artemisia Gentileschi?

Els llençols blancs reben la llum sota els cossos. La sang sobre la tela clara fa explícita la violència en lloc de deixar-la només suggerida.

El fons fosc elimina bona part de l’entorn. La llum i les extremitats superposades concentren l’atenció en les tres persones i la lluita.

Què va passar quan el quadre va arribar a Florència?

Aquesta versió, pintada cap al 1620, pertany als Uffizi. És diferent de l’altra obra de Gentileschi sobre el tema que es conserva a Nàpols.

Florència no hi estava preparada. Segons els Uffizi, el preu s’havia pactat amb el gran duc Cosme II de Mèdici, que va morir el 1621, poc després que s’acabés la tela. Artemisia només va cobrar amb grans dificultats i amb l’ajuda del seu amic Galileu Galilei. Quan el quadre va arribar, el seu naturalisme cru va provocar reaccions molt fortes i se li va negar l’honor d’exposar-se a la Galeria. Avui, malgrat tot, penja als Uffizi, en una sala anomenada Caravaggio i Artemisia. (Galeria dels Uffizi)

Torna a l’esforç conjunt de les dones. El pes i la resistència dels cossos fan visible la determinació de l’heroïna.

Els detalls d'un cop d'ull

  1. Dues dones immobilitzen un general enemic. L’espasa ja ha entrat.
  2. Mànigues arromangades. Al braçalet, alguns hi veuen Àrtemis, la deessa que dona nom a la pintora.
  3. La seva criada, Abra, el subjecta. Aquí ningú no es limita a mirar.
  4. La sang esquitxa tan lluny que taca el pit de la mateixa Judit.
  5. Llum dura, una cambra negra. No hi ha on mirar sinó a ells.
  6. Florència es va escandalitzar. El gran duc va morir abans de pagar; Galileu la va ajudar a cobrar.

Fonts i lectures complementàries

Explora una altra pintura

Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents