Mode història
El tres de maig de 1808
Un home amb camisa blanca aixeca els braços davant un escamot d’afusellament. Goya el fa la figura més lluminosa en una escena de por i mort imminent.
- Un fanal. Il·lumina les víctimes, mai els assassins.
- Braços enlaire, a punt de ser afusellat. Alguns hi veuen ferides als palmells, com les de Crist.
- Els soldats no tenen cara. Només una llarga filera de fusells.
- Als seus peus, els que ja han estat afusellats.
- Darrere seu, els següents. Alguns es tapen la cara.
- Goya va demanar pintar-ho ell mateix. Durant la Guerra Civil espanyola, el quadre va sobreviure a un accident de camió.
El tres de maig de 1808 és una pintura de 1814 de Francisco de Goya en què un escamot d’afusellament francès executa presoners després de l’aixecament de Madrid de maig de 1808, centrada en un home de camisa blanca que alça els braços a la llum d’un fanal; pertany al Museo Nacional del Prado de Madrid.
Què mostra El tres de maig de 1808?
Un home amb camisa blanca aixeca els braços davant un escamot d’afusellament. Goya el fa la figura més lluminosa en una escena de por i mort imminent.
El títol al·ludeix a les execucions posteriors a l’aixecament madrileny de maig de 1808. Goya va pintar l’obra el 1814, mirant enrere cap a la violència de l’ocupació francesa.
Per què Goya només il·lumina les víctimes?
Un fanal és a terra entre els grups. Il·lumina els condemnats, mostra els rostres i manté ocultes les identitats dels soldats.
Els braços oberts de l’home contrasten amb la línia tancada de fusells. El gest pot recordar imatges de martiri sense deixar de ser el moviment d’una persona espantada.
L’única llum del quadre surt del fanal de terra, com assenyala la historiadora de l’art Christine Zappella. La Fundación Goya en Aragón apunta que la seva claror en forma de cub accentua la crueltat i la sang a terra. També deixa que cada condemnat mostri la seva pròpia reacció: la fundació hi llegeix ràbia en els punys closos, angoixa en l’home de blanc, súplica en els braços creuats i penediment en les mans portades a la boca. Els soldats, en canvi, no tenen rostre. I fixa’t en la mà dreta de l’home: Zappella hi veu els estigmes de Crist. (Smarthistory)
Com va compondre Goya l’execució?
Els soldats ens donen l’esquena. Les postures i les armes repetides fan que semblin actuar com una sola força.
Al primer pla hi ha cossos i al darrere esperen altres presoners. Goya reuneix les conseqüències, l’acte imminent i la por del que vindrà en una sola escena.
Què va passar amb El tres de maig de 1808 després que Goya el pintés?
El turó fosc i la ciutat llunyana ofereixen poc descans visual. La llum ens retorna als qui tenen les armes al davant.
Goya va demanar aquest encàrrec. En una carta del 24 de febrer de 1814 al Consell de Regència, es va oferir a perpetuar les accions més notables i heroiques de l’aixecament. El que va lliurar no era cap escena de victòria, i la Fundación Goya en Aragón assenyala que les noves autoritats absolutistes no van rebre bé ni aquest quadre ni el seu company, El dos de maig de 1808. El 1834 tots dos ja eren als magatzems del Prado; es van exposar el 1868, després que el museu fos nacionalitzat. El 1937, camí de València durant la Guerra Civil, aquesta tela va patir danys a la part inferior esquerra. Manet i Picasso s’hi van inspirar. (Fundación Goya en Aragón)
Mira de nou el rostre de l’home. El quadre dona força a un fet històric a través d’una por individual que podem veure.
Els detalls d'un cop d'ull
Fonts i lectures complementàries
- El tres de maig de 1808 — Museu del Prado
- Biografia de l’artista: Francisco de Goya (Viquipèdia, en anglès)
- El tres de maig de 1808 (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents