Mode història
Las Meninas
Velázquez construeix un retrat reial al voltant de la pregunta de qui mira qui.
- Un taller immens s’obre al voltant de la infanta Margarida.
- La infanta, de blanc, és entre dues acompanyants.
- Velázquez s’atura al costat de l’alt llenç de l’esquerra.
- El rei i la reina només apareixen dins del mirall del fons.
- José Nieto s’atura al llindar il·luminat darrere del grup.
- Diverses figures miren cap enfora i ens atreuen dins la sala.
Las Meninas és un quadre de 1656 de Diego Velázquez que mostra la jove infanta Margarida entre les seves dames d’honor i els servidors de la cort, amb el mateix pintor davant d’un llenç enorme i el rei i la reina reflectits en un mirall; s’exposa al Museo del Prado de Madrid.
Què representa Las Meninas?
La sala s’obre al voltant de la infanta Margarida, les seves acompanyants i un pintor treballant. La llum entra per la dreta i destaca les figures contra la profunditat de l’interior. Sembla que hàgim arribat enmig d’una trobada.
Velázquez va pintar Las Meninas el 1656. L’obra reuneix un retrat de grup, una escena de taller i una pregunta sobre l’acte de mirar. Les persones són identificables, però la situació exacta continua admetent lectures diferents.
El Museo del Prado, propietari del quadre, explica que es va pintar el 1656 al Cuarto del Príncipe de l’Alcàsser de Madrid, la mateixa sala que representa. La majoria de les persones que envolten la infanta les va identificar el tractadista d’art Antonio Palomino, la història dels pintors espanyols del qual, publicada el 1724, va dedicar a Las Meninas un apartat propi, l’única obra que va tractar d’aquesta manera. (Museo Nacional del Prado)
Qui són els personatges de Las Meninas?
La infanta és prop del centre, entre les seves acompanyants. Una s’agenolla per oferir-li un petit recipient, mentre una altra s’inclina cap a ella. Els seus moviments centren l’atenció en la nena sense fer desaparèixer la resta de la sala.
Segons el Prado, la infanta és atesa per dues meninas de la reina, és a dir, dames d’honor: María Agustina Sarmiento i Isabel de Velasco. A la dreta hi ha Mari Bárbola i Nicolasito Pertusato, que fa enfadar un mastí; darrere seu, la dama de companyia Marcela de Ulloa és al costat d’un guardadamas, o acompanyant, i l’aposentador José Nieto espera a la porta del fons. (Museo Nacional del Prado)
A l’esquerra, Velázquez és al costat d’un gran llenç del qual no veiem la superfície pintada. S’ha fet enrere amb les eines a la mà. La seva presència incorpora la pintura mateixa a l’escena cortesana i dona a l’artista un lloc entre la casa reial.
La creu vermella del pit de Velázquez és la insígnia de l’Orde de Santiago, que no va rebre fins al 1659, tres anys després d’acabar el quadre. Segons Palomino, el rei va manar afegir-la després de la mort de l’artista, i alguns deien que la va pintar el mateix Felip. Del cinturó de Velázquez pengen les claus dels seus càrrecs a la cort: el 1651 havia estat nomenat aposentador major de palau, un càrrec que li donava prestigi però li deixava poc temps per pintar. (Wikipedia)
José Nieto s’atura al llindar il·luminat del fons. No podem saber del cert si arriba o se’n va. La llum que l’envolta obre una altra ruta per la sala i porta la mirada cap a la profunditat.
Qui es reflecteix al mirall de Las Meninas?
El rei i la reina apareixen al petit mirall de la paret del fons. Els seus reflexos suggereixen un espai més enllà de l’escena visible. Ens fan pensar on podria ser la parella reial i com es relaciona el nostre punt de vista amb el seu.
El Prado identifica les cares del mirall com les de Felip IV i Mariana d’Àustria, els pares de la infanta, que contemplen l’escena; interpreta el moment com una pausa de la infanta i els seus servidors davant l’arribada dels reis. Per al museu, el mirall converteix el quadre en una reflexió sobre l’acte de mirar, que convida l’espectador a pensar en els límits entre la pintura i la realitat i en el seu propi lloc dins l’escena. (Museo Nacional del Prado)
On són els reis s’ha discutit llargament. L’opinió més estesa és que posen per al llenç que pinta Velázquez, de manera que el quadre mostra la sala des de la seva posició; els historiadors de l’art H. W. Janson i Joel Snyder van proposar, en canvi, que el mirall reflecteix el retrat del llenç amagat de Velázquez. Cap teoria no ha aconseguit un acord unànime. (Wikipedia)
Les figures no miren totes en la mateixa direcció. Algunes atenen la infanta, d’altres miren cap enfora i d’altres semblen absortes en les seves accions. Aquesta barreja fa que l’escena sembli fugaç, encara que la disposició estigui controlada amb cura.
Què va passar amb Las Meninas després de 1656?
Els primers inventaris anomenaven el quadre La Familia («La família»). Va quedar malmès en l’incendi de 1734 que va destruir l’Alcàsser i el va restaurar el pintor de cort Juan García de Miranda, que va repintar gairebé del tot la galta esquerra de la infanta. A més, el llenç ha estat retallat tant per l’esquerra com per la dreta. (Wikipedia)
Va romandre a la col·lecció reial, va passar al nou Palau Reial de Madrid i va entrar al Museo del Prado quan es va fundar el museu, el 1819. El catàleg del Prado el va anomenar Las Meninas per primera vegada el 1843. Per la seva mida, la seva importància i el seu valor, el quadre no es presta per a exposicions. (Wikipedia)
Per què és tan famós el quadre Las Meninas?
El Prado considera la sala un dels espais més versemblants mai pintats en l’art occidental, i el quadre, un pas decisiu cap a l’il·lusionisme, en què Velázquez va més enllà de la semblança per suggerir la vida mateixa. Des de Palomino no ha perdut mai la condició d’obra mestra, i poques pintures han suscitat tantes interpretacions, ni tan variades. (Museo Nacional del Prado)
Els artistes li han respost des d’aleshores. El pintor italià Luca Giordano en va dir la «teologia de la pintura», Francisco Goya en va gravar una estampa el 1778 i, entre l’agost i el desembre de 1957, Pablo Picasso va pintar 58 interpretacions del quadre i de les seves figures, que avui ocupen una sala del Museu Picasso de Barcelona. (Wikipedia)
La pintura connecta la sala visible amb l’espai que té davant. El llenç que no veiem, el mirall i les mirades cap enfora mantenen oberta la pregunta sobre la nostra posició. Mirem la cort i alhora sentim que potser hem entrat en el seu camp visual.
Els detalls d'un cop d'ull
Fonts i lectures complementàries
- Las Meninas — Museo Nacional del Prado
- Biografia de l’artista: Diego Velázquez (Viquipèdia, en anglès)
- Las Meninas (Viquipèdia, en anglès)
Explora totes les històries de pintura · Preguntes freqüents